Opinió

La veu oblidada

Des del 2010 les treballadores i treballadors del sector de residències per a l’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual patim una congelació salarial. L’any 2012 la Generalitat va aplicar retallades pressupostàries a les entitats del sector. L’any 2011 la Generalitat va autoritzar mitjançant un acord de caràcter transitori amb la patronal la flexibilització dels serveis d’atenció residencial i d’atenció diürna. Aquest acord deixava fora la part social i donava llum verd a una flexibilització de ràtios de fins al 8%, més persones usuàries ateses per professional, cosa que provocava una sobrecàrrega de treball i un empitjorament en l’atenció. La pandèmia ha fet visible la precarietat del sector. L’administració ha dotat dels recursos econòmics les entitats. El decret llei diu que l’increment de tarifes ha de propiciar, necessàriament, una millora de les condicions laborals i retributives de les persones treballadores, però aquestes empreses no volen augmentar els salaris en proporció al que l’administració ha donat i volen mantenir la flexibilització en l’atenció. És necessària una vigilància de la gestió dels diners. Les partides pressupostàries s’han d’invertir a cobrir les necessitats per a les quals són destinades. Reivindiquem la qualitat en l’atenció a les nostres persones usuàries i les condicions de treball dignes dels i les professionals del sector.

Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.