Cultura

El Bòlit aborda l’imaginari del riu a ‘Cap a les deus’

La primera exposició de l’etapa d’Ingrid Guardiola proposa una “gramàtica fluvial” des de l’art, l’ecologia, l’etnografia i la literatura

Hi ha obres d’Ansesa, Oliveras, Noguera, Mitjà o Perejaume

La primera exposició de l’etapa d’Ingrid Guardiola en la direcció del Bòlit respon a algunes de les principals línies de treball que va detallar fa unes setmanes en la presentació de la programació del centre per als pròxims dos anys: l’arrelament al territori, l’obertura cap a nous camps del pensament per eixamplar la reflexió i la col·laboració activa amb espais i entitats de l’entorn, tinguin vinculació o no amb l’art. Cap a les deus. Una gramàtica fluvial, que es va inaugurar ahir amb l’obra d’una quinzena d’artistes, és un exemple modèlic d’aquesta orientació, apuntant, a més, al centre neuràlgic del sempre delicat (i compromès) imaginari gironí, construït sobre la nervadura dels seus quatre rius.

Enfront de l’aproximació a la simbologia fluvial des de la melancolia contemplativa o el paisatgisme patriòtic, Cap a les deus, comissariada per la mateixa Ingrid Guardiola, es remunta als orígens del motiu, fins i tot literalment, amb una lectura del De rerum natura de Lucreci a càrrec de Raül Garrigassait (La Mercè, 20 d’octubre), per resseguir el curs del riu com a ecosistema i com a metàfora propícia a la creació i la reflexió. “Es tracta de sortir de la literalitat del relat fluvial i entendre el riu a partir dels seus propis gestos: el naixement, el curs-deriva, la fluïdesa, la sedimentació, la invasió, la inundació i la desembocadura”, explica la directora del Bòlit, per a qui “el riu, anant més enllà de les fronteres administratives, és una oportunitat per pensar altres maneres de posar en valor el territori a partir de processos ecològics i filosòfics”.

En aquest propòsit hi col·laboren no només alguns dels artistes que han abordat l’imaginari fluvial en les seves obres, molts d’ells vinculats a les terres de Girona (Enric Ansesa, Eva Cau, Anna Dot, Christophe Farnarier, Laura Ginès, Jordi Isern, Víctor Masferrer, l’Associació Milfulles, Jordi Mitjà, Pere Noguera, Arnau Obiols, Josep M. Oliveras, Perejaume i Job Ramos), sinó també una selecció d’imatges procedents de museus etnogràfics com el del Ter o la Mediterrània, i del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge.

De manera paral·lela, es desenvoluparan tallers com el de cistelleria amb plantes de riu al Museu de l’Aigua de Salt, i rutes per les hortes del rec Monar, per la Girona de l’aigua i pel patrimoni del Ter, a banda d’un ampli programa de conferències i debats que tindran lloc a La Mercè. Entre les xerrades, destaquen la que sostindran alguns dels artistes de l’exposició sobre Les metàfores fluvials i l’art (10 de novembre) i les lectures que proposen Maria Callís sobre Sutura, de Dolors Miquel (3 de novembre), i Carles Guerra sobre les Fonts líquides i fonts lignificades de Perejaume (1 de desembre).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’escriptor novaiorquès Don Winslow guanya el XVII Premi Pepe Carvalho

barcelona
PILARÍN BAYÉS
Il·lustradora

“Mil vegades un editor m’ha fet confiança”

barcelona
Billy Bragg
MÚSIC

“La definició americana de ‘llibertat’ ha esdevingut predominant”

BARCELONA
opinió

Gaudí i l’avantguarda francesa

Historiador de l’art
opinió

‘Stella splendens’

Historiadora de l’art
Crítica
òpera

Repetició amb escassa diferència

Pere Bellès invita a pensar la cabana com a espai mental

Salt

Qüestió pendent

Barcelona

El Museu de l’Empordà dissol fronteres

Figueres