Política

LAURA VILAGRÀ

Número 2 d'ERC a la llista del 14-F per Barcelona

“Altres vies semblen més ràpides, però serien segurament vies mortes”

rutA “JxCat ha de sortir de l’immobilisme i plantejar propostes més àmplies; la CUP també ha fet aquesta reflexió” PugnA “Tenim clar que el rival electoral és el PSC, venim a substituir-lo”

Conec a fons l’administració, i des del minut 1 hi puc imprimir una agenda transformadora
Aragonès planteja un equip coral, és un lideratge del segle XXI i no testosterònic com els del segle XX
Guardiola beu dels valors rurals, de l’esforç... Són també els meus, d’aixecar la persiana sempre

V

ostè té una àmplia trajectòria política, però tot just fa el salt al primer pla. A què atribueix el “fitxatge”? Li ho va proposar el mateix Oriol Junqueras?
Sí, m’ho va demanar ell directament, pensant en perfils de gent amb experiència en la gestió per desenvolupar polítiques en profunditat, perquè aquesta legislatura, esperem que de quatre anys perquè la coalició sigui més sòlida tot i les dificultats que aniran sortint, puguem treballar molt intensament per fer els canvis que necessita el país. Soc aquí perquè conec l’administració a fons, gairebé totes les locals i les nacionals, i des del minut 1 puc imprimir una agenda transformadora, que és el que pretén ERC ara. A més, vaig fer una etapa a fora, al tercer sector, en una fundació de discapacitats intel·lectuals que té concertats serveis de l’administració, i vaig veure les polítiques públiques des de l’altra banda. Em va anar molt bé per veure què cal ajustar. Hem volgut constituir un equip sòlid, cohesionat i amb capacitat de treball des del començament, i no una suma d’individualitats sovint dissonants i desharmonitzades, perquè aquesta legislatura serà molt complexa en plantejar reptes de tipus social, econòmic i polític molt grans.
La va sorprendre que la ‘repesquessin’? Potser ja donava per acabada la seva etapa política…
Sempre deia en broma “amenaço amb tornar”, però certament no hi pensava ara. Estava molt bé on treballava, tinc nenes de 7 i 10 anys i ho tenia tot molt estructurat, però els que estem en partits sabem que en qualsevol moment podem sortir com a titulars, i no podem dir que no, i menys amb l’Oriol, el Raül, la Carme, la Dolors, la Marta o la Meritxell, gent que se l’ha jugat tant i està sacrificant tant, simplement perquè no pensava que fos el meu moment. Doncs sí, ho és, i és l’hora de sortir a treballar intensament pel país.
Hi ha qui els acusa, a vostè i a Aragonès, de tenir un perfil tecnòcrata i amb poc carisma…
Jo sempre que m’he presentat al municipi he tingut excel·lents resultats, qui em coneix sap la meva trajectòria i què puc aportar. M’agradaria que m’avaluessin per la feina feta, pel rendiment de comptes, no per altres coses que de moment, com que no em coneixen, no poden avaluar. Aragonès el que no té és un lideratge testosterònic, que són els del segle XX; al XXI ja no funcionen, ara són més visionaris i relacionals. Hi ha molts tipus de lideratges, i a mi m’agraden més els del segle XXI com el del Pere, que planteja un equip coral on tothom se sent còmode, amb una visió molt clara. En política a vegades es presenten candidats que poden semblar bons per ser mediàtics, però després són mals gestors. Nosaltres hem apostat per candidats sòlids i bons gestors, aquesta és la candidatura d’ERC, i això ho pot representar el Pere, el Roger Torrent, la Raquel Sans, la Teresa Jordà...
El fet de ser la número 2 vol dir que serà la cara visible al Parlament? O pel seu perfil més aviat té lloc reservat al govern?
Dependrà primer del suport que ens doni la ciutadania, i després de l’equip que plantegi com a president. Jo soc més executiva que legislativa, la meva trajectòria ho diu, m’agrada arromangar-me, vinc a treballar i a resoldre reptes i desenvolupar polítiques públiques, és el que he fet més fins ara i on gaudeixo més. Ara, m’he ficat en un tren i no sé en quina estació s’aturarà.
Es veu de vicepresidenta?
Ajudaré Aragonès en el que calgui per desenvolupar les polítiques públiques transformadores que vol fer ERC, i ja ho veurem en les properes setmanes, esperem que de seguida puguem configurar un govern sòlid amb una coalició el màxim d’àmplia possible, i puguem tirar endavant els projectes, perquè tenim una feina ingent. La situació és molt fotuda, hi ha molt patiment i el primer que farem és articular les polítiques que facin sortir d’aquesta tempesta perfecta que estem vivint.
Aragonès diu que darrere seu hi haurà una candidata d’ERC a la presidència. S’hi veu?
Partit a partit, jo filosofia Guardiola. Tenim sobre la taula la feina de tirar endavant un govern amb molts reptes, i no penso en més endavant. Visc el present, perquè generar-te expectatives quan no toca o no són és el pitjor que pots fer, genera frustració. M’estimo més no plantejar-m’ho ara, sinó treballar per la ciutadania i pels reptes que tenim.
Cita sovint Guardiola, que és del seu poble, i fins i tot l’ha posat com a referent per a ERC…
Com a alcaldessa em va entrevistar la BBC, la televisió de França, d’Alemanya… Han vingut sovint mitjans de tot el món per actes amb Guardiola, és un fenomen global. I sempre em pregunten d’on em sembla que venen les seves virtuts. I jo no és que el conegui molt, ni que sigui gaire futbolera, però sempre els deia que ell beu dels valors rurals, de la pagesia, de l’esforç, de ser humil, de treballar de sol a sol… Aquests també són els meus valors, els d’aixecar la persiana sempre malgrat les dificultats, i aquesta filosofia em serveix molt per explicar que el moment actual és de molt treball, de no tants simbolismes i declaracions i anar per feina. Guardiola és qui treballa més, i analitza molt bé la jugada i les virtuts i defectes dels rivals però també els propis, i després és capaç de bastir una estratègia guanyadora. És una mica el que ha fet ERC quan ha plantejat el “Tornarem a vèncer” i la necessitat dels grans consensos entorn a l’amnistia i l’autodeterminació, ser molts a la pinya. Per això vaig dir que lliga la manera de treballar del Pep amb la d’ERC, perquè som els que més treballem, i hem intentat posar una estratègia al servei del país, que no vol dir que estiguem amb la veritat absoluta, per parlar-ne i arribar a un consens.
Vostè té experiència en pactes i coalicions com a alcaldessa…
La primera vegada que vaig ser alcaldessa vam pactar amb CiU per trencar una majoria molt absoluta del PSC. Al llarg de la meva vida he estat capaç d’arribar a acords amb diferents partits. Ara era al Consell Comarcal del Bages com a gerent, i era gerent d’ERC i de Junts, que tenen un govern molt ampli, i he treballat molt bé amb tots dos partits, era neutra i havia de tirar endavant els projectes de tots dos, i també amb l’oposició. Intento no ser sectària ni excloent, i plantejar ponts dins la coalició, però també ser obert i transparent amb l’oposició, perquè no hem de treballar tant amb una visió de lluita, que és més cansat i una pèrdua de temps, i més ponts, més acords i un plantejament més femení, de trobar el que ens uneix i no el que ens separa. A part, a Manresa hi ha un acord entre el món postconvergent i ERC, també a Santpedor… i també amb la CUP en alguns pobles. Venim d’una comarca que volem ser exemple de ponts i d’entendre’ns. On em toqui ser aquesta serà la meva filosofia, perquè no veig tan difícil arribar a acords. La meva actitud és en positiu, optimista, amb la visió que ens hem d’entendre amb els que tenim un objectiu comú, i a més un objectiu tan gran.
Venim d’una legislatura plena de topades. ERC ara diu que no atacarà JxCat, però no para de llançar-li dards sobre corrupció, si són els de sempre, els purs…
Dir que volem substituir els 40 anys d’uns i altres tampoc és un atac directe, són les ganes que tenim ERC de liderar la presidència, per això ens presentem. El que fem és posar en evidència la manca de propostes, les contradiccions del PSC, perquè nosaltres venim a substituir-lo, estem orgullosos de ser el partit que hem incorporat més gent a l’independentisme de fora de les nostres fronteres electorals. Tenim molt clar que el rival electoral és el PSC, i pretenem ser útils a votants socialistes que ara veuen que no té projecte ni propostes pròpies per a Catalunya… Apel·lem les persones que voldrien acabar amb la corrupció de la monarquia i no serà possible amb els socialistes, volem que totes les persones que senten que cal transformar coses en profunditat vegin en ERC el partit d’esquerres que els representa molt millor que el PSC. Aquest és el nostre objectiu: substituir el PSC, guanyar-lo; no entrarem en retrets amb els companys amb qui volem fer coalició per governar.
Quan assenyalen el PSC i l’efecte Illa com a gran rival, no l’estan promocionant en el fons?
La campanya sempre és molt dura, molt personal, els candidats surten a la palestra constantment i els que som a segona fila podem explicar més propostes en profunditat… Jo em sento molt còmoda en els mítings podent parlar de gestió. Des de fa temps nosaltres hem explicat que volem recuperar una fortalesa en l’àmbit social i econòmic, l’àmbit sindical i les associacions empresarials. I també volem apartar el PSC de les institucions del país, perquè la nostra estratègia independentista de via àmplia passa per ser a totes, i ser més del 50%. Ho hem de consolidar en aquestes eleccions, però en vindran d’altres, i volem a llarg termini apartar els partits que no estan pels consensos del 80% sobre l’autodeterminació i l’amnistia.
Insisteixen en un front sobiranista, però la majoria ho ha descartat ja. Hi ha alternativa real a renovar el pacte amb JxCat?
La nostra alternativa ja l’hem explicat: fer un govern republicà entre els que volen transformar aquest país i fer una república per a tothom, i això va des del PDeCAT, a Junts, la CUP i comuns, tots serien benvinguts. Òbviament dependrà de l’aritmètica electoral, però després no sé si hi haurà aquests vetos encreuats, perquè en l’àmbit municipal ja s’ha donat i hem estat capaços de teixir aquestes coalicions a Tarragona, a Lleida, a Sant Vicenç dels Horts… I potser inicialment semblaven impossibles. Ara estem en un moment on tothom ha de defensar el seu espai i aconseguir que el seu electorat s’activi, i potser diem coses una mica més exagerades del que direm a partir del 15.Per tant aquests partits veurem què fan a partir del 15. En qualsevol cas la nostra proposta és inclusiva, podríem fer un govern sòlid, perquè el repte és ingent i tots els partits que estiguin en la línia dels grans consensos hauríem de remar en la mateixa direcció.
Si JxCat quedés davant d’ERC, investirien Laura Borràs? Hem sentit missatges clars en els últims dies, pel procés judicial que té obert…
Sempre que s’ha donat aquesta circumstància, ERC ha investit el president Mas, Puigdemont, Turull i Torra, i per tant el nostre compromís és clar i l’hem demostrat sempre que ha calgut. El que hem de preguntar és si al revés, si quan ERC guanyi, això serà així, perquè sabem què va passar a la Diputació de Barcelona. En tot cas esperem que hi hagi aquesta lleialtat quan sigui el moment.
JxCat va parlar d’aixecar la DUI si se supera el 50%, després d’un referèndum… Segons ERC, què ha de passar si s’hi arriba?
S’està veient que la proposta de JxCat no és clara, i que no té un programa electoral ben articulat, perquè un dia diu una cosa i un altre dia, una altra, i això fa patir perquè despista l’electorat. Nosaltres sempre hem dit el mateix: hem fet una reflexió, hem analitzat molt bé el que ha passat en els darrers anys, les nostres fortaleses i debilitats, i també les de l’altra banda, les de l’Estat. Hem de superar el 50%, però aquesta majoria ha de ser hegemònica i l’hem de consolidar, perquè si no ens frustrarem un altre cop. I això ho hem fet també analitzant la situació internacional, quin és el marc europeu en què ens movem. Per entrar a la Champions dels estats no ens esperen amb els braços oberts; al contrari, som una amenaça. Com que anem per la via de les eleccions i no el referèndum que voldríem i l’Estat no vol pactar, a escala internacional ens han de veure determinats, forts, preparats i consolidant aquesta majoria social i política en el temps, hem de demostrar clarament que és així.

Veu futur a la taula de diàleg?

La via d’ERC és multilateral, sempre hem de ser els que tenim la bandera del diàleg, encara que els resultats siguin migrats, també perquè a escala internacional es visualitzi. Si demostrem reiteradament que som majoria, al final serem capaços de saltar el mur, no ens hi volem estavellar. I per saltar necessitem entendre molt bé en quin context català, estatal i europeu ens movem. Altres vies semblen més ràpides però segurament serien vies mortes i de frustració, serien tornar a estampar-nos. A escala internacional se’ns està monitoritzant, i com més força tinguem amb més força encararem aquesta etapa. I de cara a negociar coses amb l’Estat, no és el mateix anar-hi quan s’han guanyat suports que quan se n’han perdut. A ERC hem vist que quan hem guanyat eleccions, espanyoles o municipals, tenim molta més força per negociar i capacitat d’incidir en l’agenda política, a l’Estat i en altres àmbits. L’objectiu és aquest, ser més forts, estar més preparats; hem après moltes coses i ara ja no ens tornarem a equivocar en el mateix.

Fa tres anys que l’independentisme busca, sense èxit, una estratègia conjunta. Després de les eleccions serà més fàcil?
Dependrà molt de com quedin els resultats. JxCat ha de sortir de l’immobilisme en què sembla instal·lada, ha de plantejar propostes més àmplies. La CUP també ha fet aquesta reflexió i ha plantejat coses més possibilistes, i també ens hi podem apropar més. És en aquest context que plantegem parlar-ne a fons per arribar a consensuar l’estratègia. En una negociació tothom s’ha de moure, però al final tots confluïm en la idea que el millor seria un referèndum. Ara hi haurà actors nous a tots els partits i serà el moment d’intentar fer unes noves bases, superar la pandèmia i la mala situació econòmica i encarar el procés polític amb un escenari de nova etapa de victòria.
Un any de pandèmia no ha ajudat al procés. Tornarà la mobilització quan passi, o costarà?
El país l’hem de remuntar emocionalment, ens trobem en una situació molt fotuda a nivell mundial, tothom té familiars o coneix afectats o que han patit de salut, però això no afecta que afluixi el procés independentista, i es veurà en aquestes eleccions. Ara, això sí, hem de donar esperança, estem en un moment de reconstrucció nacional i de coses molt bàsiques: feina, sostre, suport a les famílies…
Hi ha molt malestar amb mesures dictades pel govern, que s’han atribuït a les àrees d’ERC. Pot passar factura electoral?
A ERC som responsables i ens hem ficat el país al darrere per sortir de la crisi, i podem dir ben clar que Catalunya ha fet els deures, i en canvi l’Estat no. Tot i tenir molt pocs recursos a nivell de recaptació impositiva, hem donat ajuts als afectats, hem tingut les escoles obertes, segures i amb uns baixos nivells d’afectació. Estem esperant que arribin les vacunes per poder vacunar massivament, perquè tenim la capacitat de fer-ho i tret dels primers dies que s’havia d’engegar ara el ritme és de creuer i complint les expectatives. En canvi, a l’altra banda, l’Estat recapta el 90% dels impostos i ni diners per als sectors afectats, ni per les famílies que tenen nens confinats i no poden anar a treballar, tot i que n’havíem parlat i ho havien promès. En canvi a Catalunya estem fent tots els esforços possibles malgrat no tenir els recursos, i s’ha vist més clar que mai com era d’important tenir les eines d’Estat. Des de la gestió hospitalària que està aguantant la pressió, s’han obert més espais, s’han contractat més professionals, s’han reforçat les residències… Malgrat que s’entén perfectament que la gent estigui empipada, perquè la limitació ha estat important, cal valorar que gràcies a això hem aconseguit torçar l’onada molt més ràpid i tenir molts menys morts per mil habitants que altres territoris o estats que tenen les escoles i la restauració tancades. No hem hagut de prendre mesures tan estrictes i hem tingut bons resultats. Tot és millorable i s’empatitza amb el patiment col·lectiu, però les responsabilitats que ens han tocat les hem abordat amb èxit acceptable
Temeu l’abstenció per imposar la votació en plena pandèmia?
Segur que pujarà, perquè venim de les eleccions amb més votació de la història, això ja ho podem donar per descomptat. Però és que a part hi ha dos efectes: la por d’anar a votar, i per això apostàvem per fer les eleccions més endavant, i que no estem en un moment tan polaritzat políticament, el 21-D va anar a votar gent que no hi havia anat mai. Per tant de ben segur que baixarà. La gent no ha de patir perquè es prendran totes les mesures de protecció de les meses i més, a mi mateixa m’han canviat el local electoral per un de més gran. Òbviament s’entendria que hi hagi gent que tingui por d’anar a votar si és més fràgil de salut. S’ha incrementat molt el vot per correu, i volem pensar que les persones que més patien hi han anat.
ERC proposa una conselleria d’Igualtat i Feminismes… Quines atribucions ha de tenir?
Per nosaltres és molt important, ens sembla que és molt del segle XXI, perquè si bé és cert que hem avançant en molts aspectes pel que fa a igualtat, no hem arribat al que seria desitjable. Hi ha molts elements en què encara es pot fer un esforç més important: temes de bretxa salarial, assetjaments sexuals, violència de gènere… I igual que en política hem aconseguit fer el tomb amb les lleis de paritat i s’han assolit nivells molt propers a la igualtat, en els consells d’administració de les empreses només el 12% superen el 40% de dones, és irrisori, en el camp privat i els llocs de direcció hi ha un sostre de vidre bestial, per exemple. Tenir una conselleria que transversalment pugui dialogar amb totes les altres amb la mateixa força, i que pugui posar sobre la taula els problemes, elaborar polítiques públiques transversals, serà la millor manera de fer un pas cap a la igualtat, que forma part dels objectius de les Nacions Unides i de tots els programes dels partits, si bé al final hi ha elements estructurals de molts anys de fer les coses de la mateixa manera que fan que no puguem assolir del tot aquesta igualtat real. Hi ha moltes coses subtils, que no són òbvies. Al final és un tema social i d’estructures familiars, si les cures i la conciliació la fan les dones al final és això… El que hauria de passar és que igual que les dones pensem que la cura de les noves generacions és el més important, també els homes hauríeu de tenir-ho com a prioritat. Si fos així, si els homes pensessin que el més important és tenir cura dels fills i donar-los eines, ja estaria. El govern pot fer moltes coses però al final dependrà del canvi social, que ja s’està produint. Tinc l’esperança que en poc temps serà molt gran, no seria del tot pessimista amb això.
ERC també ha proposat una conselleria d’Acció Climàtica. Es podria lligar d’alguna manera, per exemple, amb el desenvolupament de la Catalunya rural?
Ho conec perfectament de quan era delegada: el Moianès, amb 12.000 habitants, el Solsonès, 13.000… Els passa sovint que tenen problemes amb temes de connectivitat, accessos correctes dels camins rurals per arribar a la masia… Qüestions d’aquestes són molt importants. També l’habitatge, perquè els joves es puguin quedar, que aquí hi ha per exemple el tema de com són a les ciutats les normatives que regulen l’habitatge, que tenen un xoc amb com són en l’àmbit rural, i les oportunitats laborals. Ara tenim una gran oportunitat amb l’extensió i el canvi de xip que hem fet amb el teletreball, així que cal plantejar també canvis en els usos del temps, la mobilitat… Això també entronca transversalment amb qüestions com la igualtat o el feminisme: per què una part del treball no pot ser sempre teletreball? Això afavoriria tothom, homes i dones, i l’àmbit rural evidentment! A part, cal un pacte entre camp i ciutat, almenys les més densament poblades, perquè a Barcelona no hi haurà prou terrats i solars per posar plaques solars i implantar energia eòlica o el que sigui que necessita. En canvi, al camp hi ha molt espai i poques persones. Que no sigui aquí la llei del pèndol i ens comencin a farcir de camps solars desendreçadament, especulativament, i ens destrossin el territori… Amb reequilibri territorial, un model de transició energètica correcte i un pacte entre camp i ciutat hem d’aconseguir recosir les necessitats de tots, i pactar tots els elements que ara estan una mica distorsionats.

k

L’entrevista sencera, a www.elpuntavui.cat

10 coses que no sabies...

Vells coneguts. Havia coincidit a la JERC amb Pere Aragonès, amb qui després va treballar en la comissió d’habitatge i medi ambient del Parlament. L’Oriol Junqueras el va conèixer en una classe d’història a Santpedor, i després van tenir més relació quan ell era eurodiputat, i ella diputada de temes ambientals.

Autònoms. A casa seva eren comerciants: la mare era comptable de diverses botigues i en va tenir una de pròpia, de roba d’home. El pare, mecànic, tenia un taller de cotxes amb un soci.

Nedadora. Ha nedat des dels 3 anys, participant en competicions i travesses com la de l’Estany de Banyoles. La primera feina va ser de monitora de natació. “Per això vaig ser alcaldessa, tots els nens deien als pares que em votessin”, riu. El veu un esport que dona solidesa . “Entro a l’aigua amb un problema i surto amb mig”, assegura.

Premiada. De mans del president Pujol, quan feia BUP va rebre un premi a l’esperit científic juvenil per un treball sobre poemes de Martí i Pol. Quan va plegar, ERC també la va premiar per la trajectòria municipal.

Precocitat. Vilagrà va ser l’alcaldessa més jove de Catalunya, en ser escollida amb només 26 anys. Això sí, en conjunt la supera Carles Bassaganya, de Sant Joan de les Abadesses.

Ecologia. Va ser secretària de política municipal i medi ambient d’ERC el 2008 i el 2009. A Santpedor, per exemple, va aconseguir que el reciclatge passés del 8% al 80% amb la implantació del sistema porta a porta.

Fit a fit. Va ser gerent de la Fundació Santa Maria de Comabella, que treballa amb malalts mentals, persones de difícil reinserció i gent gran amb dificultats. “Va ser molt revelador veure la cara a la pobresa”, diu.

Cites musicals. Li agraden grups catalans com Blaumut, Obeses, Stay Homas o Txarango, i fins i tot n’ha citat fragments en els mítings. “Ara ja he generat certa expectativa i tot”, riu.

Lectures. Sobretot recerques i “coses que puguin aportar coneixement”, si bé el seu llibre favorit és ‘Laura a la ciutat dels sants’, que “beu” d’obres feministes com ‘Madame Bovary’.

Vins DO Bages. Tastar-los és un dels seus plaers: “En sóc fan, és molt petita però amb vins molt bons i singulars”, diu al web d’ERC

Un “fitxatge” per a la gestió

Laura Vilagrà i Pons (Santpedor, 1976) va estudiar la seva passió, ciències polítiques, i després la seva vocació, l’administració, en un màster de direcció pública. Des de ben jove, doncs, ja es va enfocar i formar en aquest món, que va completar amb el que anomena un altre “màster”: l’alcaldia de Santpedor, del 2003 al 2015. Veu el municipalisme com una “gran escola” que ajuda a tocar de peus a terra, trobar solucions i bastir aliances amb gent “que potser pensa una mica diferent, però amb qui mires per uns objectius conjunts”. Fugir de picabaralles, afrontar els problemes amb optimisme i buscar ponts d’entesa és la seva filosofia, que també ha desenvolupat com a gerent del Consell Comarcal del Bages, on a més de dur-se bé amb tots els grups ha après sobre processos de contractació pública en àmbits com les beques, els ajuts a l’habitatge o el transport escolar. Vilagrà també té experiència en l’àmbit nacional, ja que va ser diputada del 2006 al 2011, i després delegada a la Catalunya Central, on va poder conèixer tots els departaments per dins, del 2016 fins a l’aplicació del 155.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Albiach demana a PSC i ERC que es moguin per evitar una repetició electoral

Barcelona

La CUP convoca ERC i Junts al Parlament per intentar “desbloquejar” la situació

Barcelona

L’Agència Tributària obre una inspecció a Joan Carles I per comprovar que ha complert amb les obligacions fiscals

Madrid

Junts allunya ara la investidura

barcelona

Sánchez s’oposa a les PCR gratuïtes per viatjar

Brussel·les

Tensió entre Rufián, Asens i Nogueras pel ball de socis

madrid

El govern afirma estar “aïllat” de la trencadissa

Barcelona

Israel intensifica el foc a Gaza

Beirut

Descarten investigar alts càrrecs policials per l’1-O

barcelona